Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

homo libidinosus

  • 1 libidinosus

    lĭbīdĭnōsus (lŭbīdĭnōsus), a, um [libido] [st1]1 [-] qui suit son caprice, sa fantaisie, ses désirs ; capricieux, arbitraire, tyrannique ; voluptueux, passionné, débauché [en parl. de pers. et de choses].    - Cic. Fin. 5,62 ; Phil. 2, 115 ; Cael. 38.    - homo libidinosissimus, Cic. Verr. 2, 192: le pire des débauchés.    - libidinosae sententiae, Cic. Tusc. 3, 46: idées voluptueuses.    - libidinosissimae liberationes, Cic. Pis. 87: les acquittements les plus arbitraires.    - libidinosa et intemperans adulescentia, Cic. de Sen. 9, 29: une jeunesse livrée à la débauche et à l'intempérance.    - libidinosior Cic. Pis. 66. [st1]2 [-] [décad.] passionné pour.    - libidinosus alicujus rei: passionné pour qqch. --- Tert. Apol. 48; id. Virg. Vel. 13; id. Res. Carn. 32.
    * * *
    lĭbīdĭnōsus (lŭbīdĭnōsus), a, um [libido] [st1]1 [-] qui suit son caprice, sa fantaisie, ses désirs ; capricieux, arbitraire, tyrannique ; voluptueux, passionné, débauché [en parl. de pers. et de choses].    - Cic. Fin. 5,62 ; Phil. 2, 115 ; Cael. 38.    - homo libidinosissimus, Cic. Verr. 2, 192: le pire des débauchés.    - libidinosae sententiae, Cic. Tusc. 3, 46: idées voluptueuses.    - libidinosissimae liberationes, Cic. Pis. 87: les acquittements les plus arbitraires.    - libidinosa et intemperans adulescentia, Cic. de Sen. 9, 29: une jeunesse livrée à la débauche et à l'intempérance.    - libidinosior Cic. Pis. 66. [st1]2 [-] [décad.] passionné pour.    - libidinosus alicujus rei: passionné pour qqch. --- Tert. Apol. 48; id. Virg. Vel. 13; id. Res. Carn. 32.
    * * *
        Libidinosus, pen. prod. Adiectiuum. Cic. Subject à son plaisir et volunté desordonnee.
    \
        Libidinosae dapes. Columel. Exquises et delicates.
    \
        Libidinosae sententiae. Cic. Donnees à plaisir.
    \
        Libidinosus. Plin. Quintil. Addonné à paillardise, Paillard, Libidineux, Luxurieux.

    Dictionarium latinogallicum > libidinosus

  • 2 libidinosus

    libīdinōsus, a, um (libido, s. Varro LL. 6, 47), I) genußsüchtig, lüstern, wollüstig, ausschweifend, zügellos, frech, a) v. leb. Wesen: libidinosus crudelisque tyrannus, Cic.: idem (Alcibiades) luxuriosus, dissolutus, libidinosus, Nep.: varia et libidinosa domina, Sen.: nihil isto homine libidinosius, Cic.: libidinosior es quam ullus spado, Anonym. bei Quint.: homo libidinosissimus, Cic.: caper, geiler. Hor. – Plur. subst., libidinosi, Cic. Phil. 2, 115. – b) v. lebl. Subjj.: dapes, Colum.: amor, Cic.: voluptates, Cic.: libidinosa et intemperans adulescentia, Cic.: libidinosissimae liberationes, Cic. – II) nach etw. gelüstend, begierig, gloriae, Tert. apol. 47 u. de virg. vel. 13: suae sapientiae, Tert. de res. carn. 32.

    lateinisch-deutsches > libidinosus

  • 3 libidinosus

    libīdinōsus, a, um (libido, s. Varro LL. 6, 47), I) genußsüchtig, lüstern, wollüstig, ausschweifend, zügellos, frech, a) v. leb. Wesen: libidinosus crudelisque tyrannus, Cic.: idem (Alcibiades) luxuriosus, dissolutus, libidinosus, Nep.: varia et libidinosa domina, Sen.: nihil isto homine libidinosius, Cic.: libidinosior es quam ullus spado, Anonym. bei Quint.: homo libidinosissimus, Cic.: caper, geiler. Hor. – Plur. subst., libidinosi, Cic. Phil. 2, 115. – b) v. lebl. Subjj.: dapes, Colum.: amor, Cic.: voluptates, Cic.: libidinosa et intemperans adulescentia, Cic.: libidinosissimae liberationes, Cic. – II) nach etw. gelüstend, begierig, gloriae, Tert. apol. 47 u. de virg. vel. 13: suae sapientiae, Tert. de res. carn. 32.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > libidinosus

  • 4 libidinosus

    lĭbīdĭnōsus ( lŭbīd-), a, um, adj. [libido], full of desire, passion, or lust, selfwilled, licentious, sensual, lustful, voluptuous, libidinous.
    I.
    Lit. (in a bad sense), Cic. Rep. Fragm. ap. Non. 491, 16 (Rep. 2, 41, 68 Mos.):

    homo libidinosissimus,

    Cic. Verr. 2, 2, 78, § 192:

    nihil (isto) luxuriosius, nihil libidinosius,

    id. Pis. 27, 66:

    libidinosior es quam ullus spado,

    Quint. 6, 3, 64:

    caper,

    lecherous, Hor. Epod. 10, 23.—Of inanim. and abstr. things: libidinosissimae liberationes, arbitrary, self-willed, Cic. Pis. 36, 87:

    libidinosae voluptates,

    id. Fin. 1, 18, 59:

    libidinosa et intemperans adulescentia,

    id. de Sen. 9, 29:

    fortuna varia et libidinosa,

    Sen. Cons. ad Marc. 10:

    pretia,

    extravagant, Col. 10 praef. §

    2: libidinosam liberalitatem debiti nomine colorare,

    Val. Max. 8, 2, 2. —Of speech, licentious, wanton:

    eloquentia,

    Quint. 5, 12, 20.—
    II.
    In a good sense, eager, longing for a thing (post-class.):

    libidinosus eloquentiae et gloriae,

    Tert. Apol. 48; id. Virg. Vel. 13:

    suae sapientiae,

    id. Res. Carn. 32.—Hence, adv.: lĭbīdĭ-nōsē, according to one's pleasure or caprice, wilfully, wantonly:

    quae ille libidinose, quae nefarie, quae crudeliter fecerit,

    Cic. Div. in Caecil. 12, 38:

    ne quid libidinose aut facias aut cogites,

    id. Off. 1, 4, 14; id. Rep. 2, 37, 63:

    libidinose crudeliterque consulere in aliquem,

    Liv. 3, 63.— Comp.:

    libidinosius saevire,

    Tert. Monog. 16 fin.

    Lewis & Short latin dictionary > libidinosus

  • 5 libidinosus

    libīdinōsus, a, um [ libido ]
    1) падкий на наслаждения, сластолюбивый, сладострастный, похотливый (homo, tyrannus C; caper H)
    3) разнузданный, распущенный (voluptates, adulescentia C)
    4) вожделеющий, жаждущий ( gloriae Tert)

    Латинско-русский словарь > libidinosus

  • 6 libīdinōsus (lub-)

        libīdinōsus (lub-) adj. with comp. and sup.    [libido], full of desire, passionate, wilful, licentious, sensual, lustful, voluptuous, libidinous: homo libidinosissimus: nihil (isto) libidinosius: caper, lecherous, H.: voluptates: libidinosissimae liberationes, arbitrary: adulescentia.—As subst: libidinosis servire.

    Latin-English dictionary > libīdinōsus (lub-)

  • 7 Wollüstling

    Wollüstling, homo libidinosus homo rebus venereis deditus od. libidinum plenus (unsaubern Begierden u. Leidenschaften ergebener Mensch). – homo impudīcus (unzüchtiger Mensch). – homo delicatus (verzärtelter Mensch, Weichling). – ein großer W. sein, effusum esse in venerem.

    deutsch-lateinisches > Wollüstling

  • 8 Wüstling

    Wüstling, homo dissolutus (lockerer, liederlicher Mensch). – helluo. nepos (Schlemmer, Schwelger). – homo libidinosus (voller Sinnlichkeit, wollüstig). – homo intemperans (unmäßig in Befriedigung grober Sinnenlust und Begierden). – homo impurus (unlauter in Befriedigung grober Sinnenlust). – ein junger W., adulescens impurus.

    deutsch-lateinisches > Wüstling

  • 9 Lüstling

    Lüstling, homo voluptarius od. voluptati ob sequens (Genußmensch übh.). – homo libidinosus. homo libidinibus od. corporis voluptatibus deditus (ein den Lüsten ergebener Mensch).

    deutsch-lateinisches > Lüstling

  • 10 lubidinosus

    lĭbīdĭnōsus ( lŭbīd-), a, um, adj. [libido], full of desire, passion, or lust, selfwilled, licentious, sensual, lustful, voluptuous, libidinous.
    I.
    Lit. (in a bad sense), Cic. Rep. Fragm. ap. Non. 491, 16 (Rep. 2, 41, 68 Mos.):

    homo libidinosissimus,

    Cic. Verr. 2, 2, 78, § 192:

    nihil (isto) luxuriosius, nihil libidinosius,

    id. Pis. 27, 66:

    libidinosior es quam ullus spado,

    Quint. 6, 3, 64:

    caper,

    lecherous, Hor. Epod. 10, 23.—Of inanim. and abstr. things: libidinosissimae liberationes, arbitrary, self-willed, Cic. Pis. 36, 87:

    libidinosae voluptates,

    id. Fin. 1, 18, 59:

    libidinosa et intemperans adulescentia,

    id. de Sen. 9, 29:

    fortuna varia et libidinosa,

    Sen. Cons. ad Marc. 10:

    pretia,

    extravagant, Col. 10 praef. §

    2: libidinosam liberalitatem debiti nomine colorare,

    Val. Max. 8, 2, 2. —Of speech, licentious, wanton:

    eloquentia,

    Quint. 5, 12, 20.—
    II.
    In a good sense, eager, longing for a thing (post-class.):

    libidinosus eloquentiae et gloriae,

    Tert. Apol. 48; id. Virg. Vel. 13:

    suae sapientiae,

    id. Res. Carn. 32.—Hence, adv.: lĭbīdĭ-nōsē, according to one's pleasure or caprice, wilfully, wantonly:

    quae ille libidinose, quae nefarie, quae crudeliter fecerit,

    Cic. Div. in Caecil. 12, 38:

    ne quid libidinose aut facias aut cogites,

    id. Off. 1, 4, 14; id. Rep. 2, 37, 63:

    libidinose crudeliterque consulere in aliquem,

    Liv. 3, 63.— Comp.:

    libidinosius saevire,

    Tert. Monog. 16 fin.

    Lewis & Short latin dictionary > lubidinosus

  • 11 sobrius

    sōbrius, a, um (= se-ebrius, wie socors = secors), nicht betrunken, nüchtern, I) eig. u. meton.: a) eig., v. Pers., Ggstz. vinolentus, ebrius, ebriosus, temulentus, Cic. u.a. – b) meton., v. Lebl.: pocula, nüchterne, die nicht betrunken machen, Tibull.: so auch lympha, Tibull.: convictus, Tac.: verba non sobria, die ein Betrunkener vorbringt, Mart.: uva, Wein, der nicht betrunken macht, Plin. – II) übtr. u. bildl.: 1) übtr., nüchtern, mäßig, enthaltsam, a) v. Pers. (Ggstz. libidinosus), Lact. 3, 26, 7: parcus et s., Ter.: Antonius s., Vell.: homines frugi ac sobrii, Cic.: caret invidendā sobrius aulā, Hor. – b) v. Lebl.: mensa, Sen.: vetus illa Romana virtus et sobria, Amm. – 2) bildl., vernünftig, verständig, besonnen, orator, Cic.: homo, Cic.: ingenium, Sen.: sobria ferre pedem, besonnen, vorsichtig, Ov.: sobria dicere, Gell. – Compar. sobrior, Laber, com. fr. bei Charis. 83, 20.

    lateinisch-deutsches > sobrius

  • 12 liederlich

    liederlich, neglegens, in etwas, in alqa re (nachlässig übh. v. Pers. u. Dingen, z.B. in der Kleidung, in cultu: in der Wirtschaft, in re familiari). – dissolutus, in etwas, in alqa re (der sich alles Zwanges entbunden hat, locker, z.B. in der Wirtschaft, in re familiari: dann von dem, was von solcher Ungebundenheit zeugt, z.B. l. Lebenswand el, mores dissoluti; vita dissoluta). – nequam (nichtsnutzig, bes. v. Sklaven). – libidinosus. libidinibus deditus (wollüstig, v. Pers.; ersteres auch v. Zuständen, z.B. Jugend, Leben). – plenus stupri (voll Unzucht, verhurt, z.B. homo). – perditus (verdorben, verkommen, z.B. l. Gesindel, perditi homines). – luxu perditus (durch Schwelgerei verkommen, z.B. adulescentia). – perditae luxuriae (in grundlose Schwelgerei versunken, z.B. adulescens). – ein l. Haus, deversorium libidinum (als zeitweiliger Sitz der Wollust); lupānar. lustrum (als Bordell). – eine l. Dirne, scortum; meretrix (feile D.). – ein l. Leben führen, cum meretricibus lenonibusque vivere.Adv.neglegenter; dissolute; libidinose (alle z.B. leben, vivere). Liederlichkeit, neglegentia (Nachlässigkeit übh.). – mores dissoluti. vita dissoluta (lockeres Betragen, lockerer Lebenswandel). – nequitia od. nequities (nichtsnutzige Streiche). – vita libidinosa od. libidinibus dedita (ausschweifender Lebenswandel). – L. in der Jugend, adulescentia libidinosa et intemperans: jmd. zur L. verführen, alqm ad nequitiam adducere.

    deutsch-lateinisches > liederlich

  • 13 wollüstig

    wollüstig, voluptarius (den höchsten Grad des sinnlichen Vergnügens gewährend und danach strebend, wollüstig im minder üblen Sinne, v. Dingen u. Pers.). – libidinosus (seinen Begierden u. Leidenschaften sich überlassend, von Pers.; und von solcher Zügellosigkeit der Begierde zeugend, v. Dingen). – ad voluptates propensus. voluptatibus od. rebus venereis deditus. libidinum plenus. in venerem effusus (zur Wollust geneigt, der Wollust er geben, leidenschaftlich ergeben, von Pers.) – impudīcus (ohne Schamgefühl, unzüch tig, v. Pers.u. Dingen). – delicatus (üppig, z.B. homo, sermo). – w. sein, libidini deditum esse; libidinum plenum esse.

    deutsch-lateinisches > wollüstig

  • 14 sobrius

    sōbrius, a, um (= se-ebrius, wie socors = secors), nicht betrunken, nüchtern, I) eig. u. meton.: a) eig., v. Pers., Ggstz. vinolentus, ebrius, ebriosus, temulentus, Cic. u.a. – b) meton., v. Lebl.: pocula, nüchterne, die nicht betrunken machen, Tibull.: so auch lympha, Tibull.: convictus, Tac.: verba non sobria, die ein Betrunkener vorbringt, Mart.: uva, Wein, der nicht betrunken macht, Plin. – II) übtr. u. bildl.: 1) übtr., nüchtern, mäßig, enthaltsam, a) v. Pers. (Ggstz. libidinosus), Lact. 3, 26, 7: parcus et s., Ter.: Antonius s., Vell.: homines frugi ac sobrii, Cic.: caret invidendā sobrius aulā, Hor. – b) v. Lebl.: mensa, Sen.: vetus illa Romana virtus et sobria, Amm. – 2) bildl., vernünftig, verständig, besonnen, orator, Cic.: homo, Cic.: ingenium, Sen.: sobria ferre pedem, besonnen, vorsichtig, Ov.: sobria dicere, Gell. – Compar. sobrior, Laber, com. fr. bei Charis. 83, 20.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > sobrius

  • 15 sobrius

    sōbrĭus ( sōbrĕus), a, um ( comp. sobrior, Laber. ap. Charis. p. 64; elsewhere not compared), adj. [cf. Gr. sôphrôn, saos; Lat. sanus], not drunk, sober (freq. and class.).
    I.
    Lit., opp. vinolentus, Cic. Ac. 2, 17, 52; so id. Or. 28, 99;

    opp. vino madens,

    Plaut. Truc. 4, 4, 2;

    opp. madidus,

    id. Am. 3, 4, 18; cf. Hor. S. 2, 3, 5; Cato Utic. ap. Suet. Caes. 53; and ap. Quint. 8, 2, 9;

    opp. ebrius,

    Sen. Ep. 18, 4 (with siccus); Mart. 3, 16, 3;

    opp. temulentus,

    Tac. A. 13, 15 et saep.:

    male sobrius, i. e. ebrius,

    Tib. 1, 10, 51; Ov. F. 6, 785.—
    B.
    Transf., of things ( poet. and post-Aug. prose; cf.

    ebrius): pocula,

    Tib. 1, 6, 28 (24):

    lympha mixta mero,

    id. 2, 1, 46:

    nox,

    in which there was no drinking, Prop. 3, 17 (4, 16), 11; cf.

    convictus,

    Tac. A. 13, 15:

    uva,

    not intoxicating, Plin. 14, 3, 4, § 31:

    rura,

    that furnish no wine, Stat. S. 4, 2, 37; cf. Suet. Dom. 7:

    sobrium vicum Romae dictum putant, vel quod in eo nulla taberna fuerit, vel quod in eo Mercurio lacte, non vino supplicabatur, Fest. pp. 296 and 297 Müll.: non sobria verba,

    i. e. of a drunken person, Mart. 1, 28, 5:

    paupertas,

    Claud. IV. Cons. Hon. 411:

    lares pauperes nostros, sed plane sobrios revisamus,

    App. M. 5, p. 163, 31.—
    II.
    In gen., sober, moderate, temperate, continent:

    parcus ac sobrius,

    Ter. Ad. 1, 2, 15: vigilans ac sollers, sicca, sana, sobria, Afran. ap. Non. 21, 33 (Com. Rel. p. 148 Rib.):

    homines frugi ac sobrii,

    Cic. Verr. 2, 3, 27, § 67:

    auream quisquis mediocritatem Diligit... caret invidendā Sobrius aulā,

    Hor. C. 2, 10, 8; Vell. 2, 63, 1:

    non aestimatur voluptas illa Epicuri, quam sobria et sicca sit,

    Sen. Vit. Beat. 12, 4:

    corda,

    Stat. S. 5, 1, 78:

    vetus illa Romana virtus et sobria,

    Amm. 15, 4, 3;

    opp. libidinosus,

    Lact. 3, 26, 7.—
    B.
    Trop., of the mind, sober, even-minded, clever, sensible, prudent, reasonable, cautious (syn.:

    mentis compos, sanus): satin' sanus es aut sobrius?

    Ter. Heaut. 4, 3, 29; cf.:

    satis credis sobriam esse,

    id. Eun. 4, 4, 36:

    tu homo non es sobrius,

    id. And. 4, 4, 39:

    vigilantes homines, sobrii, industrii,

    Cic. Cael. 31, 74: [p. 1715] diligentes et memores et sobrii oratores, id. de Or. 2, 32, 140;

    opp. iracundus,

    Vell. 2, 41, 1:

    alte sobria ferre pedem,

    prudently, Ov. Am. 1, 12, 6.—Of things:

    opera Proba et sapiens et sobria,

    Plaut. Pers. 4, 5, 2:

    ingenium siccum ac sobrium,

    Sen. Ep. 114, 3:

    violenta et rapida Carneades dicebat, modesta Diogenes et sobria,

    Gell. 7, 14, 10.—Hence, adv.: sōbrĭē (acc. to II. A. and B.).
    1.
    Moderately, temperately, frugally: vivere (with parce, continenter, severe;

    opp. diffluere luxuriā),

    Cic. Off. 1, 30, 106.—
    2.
    Prudently, sensibly, circumspectly, = prudenter:

    ut hoc sobrie agatur,

    Plaut. Capt. 2, 1, 29:

    curare aliquid,

    id. Mil. 3, 1, 215:

    hanc rem accurare,

    id. Ps. 4, 1, 29; id. Pers. 4, 1, 1.

    Lewis & Short latin dictionary > sobrius

См. также в других словарях:

  • plaisir — en François se prend pour un bien fait, pour une chose fort agreable, et pour recreation, joyeuseté ou passetemps. Plaisir mondain et charnel, Voluptas. Mon plaisir ou soulas, Meum suauium, Quid agitur? Mea voluptas. A mon plaisir, Ex sententia,… …   Thresor de la langue françoyse

  • List of placental mammals in Order Primates — The class Mammalia (the mammals) is divided into two subclasses based on reproductive techniques: egg laying mammals (the monotremes); and mammals which give live birth. The latter subclass is divided into two infraclasses: pouched mammals (the… …   Wikipedia

  • Werkzeuggebrauch — beim Gorilla Als Werkzeuggebrauch bei Tieren gilt die Anwendung externer Objekte zur Erweiterung der Funktionen des eigenen Körpers, um ein unmittelbares Ziel zu erreichen.[1] Diese von Jane Goodall stammende Definition schließt zum Beispiel die… …   Deutsch Wikipedia

  • Werkzeuggebrauch bei Tieren — Werkzeuggebrauch beim Gorilla Als Werkzeuggebrauch bei Tieren gilt nach einer Definition von Jane Goodall die Anwendung von nicht zum Körper gehörenden Objekten, mit deren Hilfe die Funktionen des eigenen Körpers erweitert werden, um auf diese… …   Deutsch Wikipedia

  • Список приматов — Этот список содержит виды, относящиеся к отряду приматов. Подотряд Мокроносые приматы (Strepsirrhini) Инфраотряд Лемурообразные (Lemuriformes) Семейство Карликовые лемуры (Cheirogaleidae) Род Крысиные лемуры (Cheirogaleus) Толстохвостый лемур… …   Википедия

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»